La intenció d'aquest bloc era aprendre ciències a partir de l'elaboració d'un diari reflexiu des d'un punt de vista científic i didàctic.
Un dels nostres objectius era compartir el procés personal d'aproximació als nostres petits éssers vius. Elaboràvem el bloc a mesura que observàvem setmanalment els cucs de farina i les mosques de la fruita. A partir de l'observació apreníem i anàvem documentant el nostre procés de raonament mitjançant preguntes i la posterior conversa.
Un altre dels objectius era poder-nos posar en la pell del mestre que condueix aquest tipus d'experiències. Per aquest motiu, havíem de plantejar-nos preguntes en clau de mestre. i volíem reflectir la importància de formular-se aquestes preguntes.
Podem dir que aquest ha estat el punt que més ens ha costat, atès que hem pogut comprovar de primera mà la dificultat de fer bones preguntes que ajudin els infants a anar més enllà. Tot és qüestió de pràctica.
Amb l'elaboració d'aquest bloc hem pogut endinsar-nos en la comprensió d'aspectes rellevants i transferibles sobre els cucs de farina i les mosques de la fruita.
El bloc ha sigut el motor de les nostres curiositats, enfocat des d'una vessant constructivista on el nostre interés i motivació era l'energia que ens feia avançar i cercar noves preguntes.
A nivell científic hem pogut aprendre grans aspectes dels nostres petits éssers vius de manera divertida i informal. Això ens ha permés anar molt més enllà que si ho haguéssim estudiat d'un llibre de text. Ens hem adonat de la importància de la competència científica. Els alumnes han de ser competents amb aquesta.
Com deia Neus Sanmartí, "la competència científica és la capacitat d'emprar el coneixement científic per identificar preguntes i obtenir conclusions amb la finalitat de comprendre i d'ajudar a prendre decisions sobre el món natural i sobre els canvis que l'activitat humana hi produeix".
La competència científica s'assoleix a partir de diferents experiències, com pot ser la cura d'un ésser viu a classe, tal i com hem reflectit en aquest bloc.
Pel que fa al valor didàctic d'aquest enfocament, podríem concloure-ho amb una frase de Paulo Freire que explica a la perfecció el que ens hem adonat durant aquestes setmanes elaborant el nostre bloc; "cal desenvolupar una pedagogia de la pregunta. Sempre estem sentint una pedagogia de la resposta. Els professors contesten a preguntes que els estudiants no han fet". Es pot dir més alt però no més clar. Les preguntes són el motor de l'aprenentatge i per això, un bon mestre ha de saber formular bones preguntes als infants.
Abans de realitzar el bloc teníem dubtes i incerteses de quina era la millor manera d'ensenyar ciències a l'escola. Passades aquestes setmanes podem dir, a partir de la nostra breu però consistent experiència, que els infants han d'experiementar per poder aprendre. Si es fa així, a l'escola potenciarem el pensament aplicat, crític i creatiu, les habilitats socials de relacionar-nos amb els altres (pensar, reflexionar, argumentar...). D'altra banda és molt important escoltar i conéixer les idees dels nens, que ens ajudaran a encaminar l'experiència.
Aprendre conceptes a la classe de ciències ja és secundari. És important el saber però ha de ser transferible a situacions de la vida real. Ara l'imprescindible és proporcionar habilitats que serveixin per a la vida. Els infants han de sentir, pensar i actuar.
Cal tenir present que els alumnes a ciències venen a aprendre a ser competents científicament acompanyat del coneixement. Per això, els mestre ha de construir experiències d'aula amb la varietat de recursos i estratègies que desenvolupin una formació més competencial.
Amb aquesta reflexió posem punt i final a aquesta interessant, profitosa i màgica experiència. Ens veiem ben aviat, quan cadascuna de nosaltres estiguem posant en pràctica tots aquests coneixements apresos amb l'elaboració del bloc.
Fins la pròxima!!
Patrícia Calvillo, Martha Cortés, Maria Risques i Mireia Torrella.
Alumnes de 3er del Grau d'Educació Primària a Blanquerna, URL.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada