divendres, 19 de desembre del 2014

Fonts consultades

  • 7ciències (2013). Fem ciència quan mirem de fer bones preguntes i de donar-ne resposta a algunes. Recuperat a http://cienciescolonia.blogspot.com.es/2011/05/cucs-de-la-farina.html
  • Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (2011). Fitxa tècnica. Control de la mosca de la fruita. Recuperat a http://www.ruralcat.net/migracio_resources/DLFE-19028.pdf/1.0
  • Estudis biograris Probodelt (2013). Mosca de la fruita (ceratitis capitata). Recuperat a http://www.probodelt.com/ca/bibliografia-plagues/cicle-biologic-ceratitis.html
  • Jose Martín, mestre de Lleida (2007). Animals a classe. El Tenebrio Molitor. Recuperat a http://totum-revolutum.blogspot.com.es/2007/02/animals-classe-el-tenebrio-molitor-cuc.html 
  • Plantes i animals del nostre entorn - L'aranya- (2014) Fturmo. Recuperat a http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/aracnids/aranya.htm 
  • Projecte C3, xtec (2012). Què li agrada al cuc de la farina? Guia didàctica. Recuperat a http://srvcnpbs.xtec.cat/cdec/images/stories/WEB_antiga/innovacio/pdf/c3/farinagd
  • Que podem aprendre dels animals de l'escola? Centre de documentació i experimentació en Ciències i Tecnologia. PDF: http://srvcnpbs.xtec.cat/cdec/images/stories/WEB_antiga/recursos/pdf/protocol_prim/altres.pdf
  • Rearing common swifts (2014) Falciots Negres. Recuperat a http://www.falciotnegre.com/index.php/ca/cria-a-ma/dieta/el-cuc-de-la-farina
  • Servei de Sanitat General Vegetal de la Direcció General d'Agricultura i Ramaderia de Catalunya (2011). Mosca mediterrània de la fruita. Recuperat a http://agricultura.gencat.cat/web/.content/ag_agricultura/ag02_sanitat_vegetal/ag02_02_plagues/documents_plagues/fitxers_estatics/fitxa_23_mosca_fruita

Ja ha arribat el final d'aquesta interessant experiència...



La intenció d'aquest bloc era aprendre ciències a partir de l'elaboració d'un diari reflexiu des d'un punt de vista científic i didàctic. 

Un dels nostres objectius era compartir el procés personal d'aproximació als nostres petits éssers vius. Elaboràvem el bloc a mesura que observàvem setmanalment els cucs de farina i les mosques de la fruita. A partir de l'observació apreníem i anàvem documentant el nostre procés de raonament mitjançant preguntes i la posterior conversa.

Un altre dels objectius era poder-nos posar en la pell del mestre que condueix aquest tipus d'experiències. Per aquest motiu, havíem de plantejar-nos preguntes en clau de mestre. i volíem reflectir la importància de formular-se aquestes preguntes.

Podem dir que aquest ha estat el punt que més ens ha costat, atès que hem pogut comprovar de primera mà la dificultat de fer bones preguntes que ajudin els infants a anar més enllà. Tot és qüestió de pràctica.

Amb l'elaboració d'aquest bloc hem pogut endinsar-nos en la comprensió d'aspectes rellevants i transferibles sobre els cucs de farina i les mosques de la fruita.

El bloc ha sigut el motor de les nostres curiositats, enfocat des d'una vessant constructivista on el nostre interés i motivació era l'energia que ens feia avançar i cercar noves preguntes.

A nivell científic hem pogut aprendre grans aspectes dels nostres petits éssers vius de manera divertida i informal. Això ens ha permés anar molt més enllà que si ho haguéssim estudiat d'un llibre de text. Ens hem adonat de la importància de la competència científica. Els alumnes han de ser competents amb aquesta.

Com deia Neus Sanmartí, "la competència científica és la capacitat d'emprar el coneixement científic per identificar preguntes i obtenir conclusions amb la finalitat de comprendre i d'ajudar a prendre decisions sobre el món natural i sobre els canvis que l'activitat humana hi produeix".

La competència científica s'assoleix a partir de diferents experiències, com pot ser la cura d'un ésser viu a classe, tal i com hem reflectit en aquest bloc.

Pel que fa al valor didàctic d'aquest enfocament, podríem concloure-ho amb una frase de Paulo Freire que explica a la perfecció el que ens hem adonat durant aquestes setmanes elaborant el nostre bloc; "cal desenvolupar una pedagogia de la pregunta. Sempre estem sentint una pedagogia de la resposta. Els professors contesten a preguntes que els estudiants no han fet". Es pot dir més alt però no més clar. Les preguntes són el motor de l'aprenentatge i per això, un bon mestre ha de saber formular bones preguntes als infants.

Abans de realitzar el bloc teníem dubtes i incerteses de quina era la millor manera d'ensenyar ciències a l'escola. Passades aquestes setmanes podem dir, a partir de la nostra breu però consistent experiència, que els infants han d'experiementar per poder aprendre. Si es fa així, a l'escola potenciarem el pensament aplicat, crític i creatiu, les habilitats socials de relacionar-nos amb els altres (pensar, reflexionar, argumentar...). D'altra banda és molt important escoltar i conéixer les idees dels nens, que ens ajudaran a encaminar l'experiència.

Aprendre conceptes a la classe de ciències ja és secundari. És important el saber però ha de ser transferible a situacions de la vida real. Ara l'imprescindible és proporcionar habilitats que serveixin per a la vida. Els infants han de sentir, pensar i actuar. 

Cal tenir present que els alumnes a ciències venen a aprendre  a ser competents científicament acompanyat del coneixement. Per això, els mestre ha de construir experiències d'aula amb la varietat de recursos i estratègies que desenvolupin una formació més competencial.

Amb aquesta reflexió posem punt i final a aquesta interessant, profitosa i màgica experiència. Ens veiem ben aviat, quan cadascuna de nosaltres estiguem posant en pràctica tots aquests coneixements apresos amb l'elaboració del bloc.

Fins la pròxima!!


Patrícia Calvillo, Martha Cortés, Maria Risques i Mireia Torrella.
Alumnes de 3er del Grau d'Educació Primària a Blanquerna, URL.

dimecres, 17 de desembre del 2014

Què tenen en comú els cucs de farina i les mosques? Ambdós són insectes?




Quins animals són insectes?
Tots tenen ales? potes? pèl? piquen? 
Com són els insectes que piquen?

L'abella












L'escarbat











La marieta











La papallona












...l'espiadimonis, la formiga, el grill, la libèl·lula, la papallona, la tisoreta i la vespa també ho són.

Què tenen en comú tots aquests insectes amb els cucs de farina i les mosques de la fruita?



Com es reprodueixen els insectes? Tots ho fan igual?


  • La majoria d'insectes tenen una reproducció sexual
  • TOTS els insectes fan la METAMORFÒSIS, els cucs de farina i les mosques de la fruita també
La metamorfosi és el procés mitjançant el qual un insecte passa per diferents estadis del seu desenvolupament.

Per quantes fases passen?
Tots els insectes tarden el mateix temps en fer la metamorfosis?
Quin procés fan els cucs de farina? Observem!

Primera fase: larva o cuc
Segona fase: pupa
Tercera fase: escarabat

Quin procés fan les mosques de fruita? Observem!

Primera fase:ou
Segona fase: larva
Tercera fase: pupa

Quin insecte fa la metamorfosi més aviat?
Quin insecte es reprodueix més, els cucs de farina o les mosques de fruita? Quins viuen més?

Quins s'alimenten amb més freqüència?


dimecres, 10 de desembre del 2014

Anem acabant però no deixem d'aprendre coses noves!


Després d'haver observat els nostres éssers vius a través de la lupa i a ull nuu, hem començat a comparar-los i hem pogut veure alguns trets que tenen en comú com , per exemple, que tant el cuc com la mosca  fan la metamorfosi.  També ens hem endinsat en descobrir quins són els seus processos de reproducció i d'alimentació. Tot i així, encara ens falten moltes coses per saber d'ells, així doncs, investigarem més per tal de trobar més diferències i semblances. 

Hem pogut veure que tots els insectes tenen cap, tòrax i abdomen.Però ara ens preguntem :

El cuc també té aquestes tres parts com la mosca?

A simple vista creiem que no, perquè els veiem força diferents. Hem buscat informació sobre les parts del cuc per saber si realment es pot comparar el seu cos amb el de la mosca. 



Efectivament! El cuc i la mosca tenen les mateixes parts ( cap, tòrax i abdomen). I com que ara estem al final d'aquest procés d'observació i investigació, ens agradaria saber perquè els hem estudiat junts. Comencem a veure que tot aquest estudi té una lògica però ens cal saber més coses encara.


Així doncs, continuant conversant sobre els nostres éssers vius ens hem preguntat: 

Per què els estudiem junts?

Estàvem confoses sobre l'aranya. És un insecte? Aparentment ho sembla.Però per què realment no ho és? Què té de diferent amb un insecte? 

Gràcies a tota la informació que hem anat cercant a la darrera entrada i en aquesta mateixa, podem donar una resposta força precisa entorn la pregunta " Per què els estudiem junts?" A continuació exposem les raons:

- Pertanyen a la mateixa família : els insectes

- Es reprodueixen sexualment

- Fan la metamorfosi

- Tenen un cos molt semblant, amb les mateixes parts principals. També en tenen de diferents.

- Es poden anar comparant els seus canvis, ja que han anat canviant bastant simultàniament. La mosca s'ha reproduït molt més i han sortit moltes més mosques noves que cucs nous, per exemple.

I per què ha passat això?

Doncs creiem que ha passat perquè de mosques en teníem moltes, llavors s'han creat moltes més larves i ha fet que sortissin moltes més mosques noves. Igualment creiem que les mosques han fet la metamorfosi una mica més ràpid que els cucs.

I l'altra pregunta que ens hem formulat...

"Què té de diferent una aranya i un insecte?" "Per què l'aranya no ho és?"

Abans de buscar informació hem observat la fotografia d' una aranya. Hem pogut veure que no té el cos dividit en tres parts ( com tenen els insectes) sinó en dues, ja que sembla que el cap estigui molt enganxat a la part del mig , que podria ser el tòrax, i no està dividit. Tampoc hem vist que tingui antenes...

A continuació, hem buscat informació en un parell de webs i hem pogut veure que no anàvem equivocades. Les aranyes no són insectes, pertanyen al grup dels aràcnids i presenten les següents diferències amb els insectes:

- No tenen el cos dividit en tres parts, sinó en dues. El cap i el tòrax estan fusionats,  i formen el cefalotòrax , i per altra banda, l'abdomen depenent de l'espècie d'aranya també es pot trobar enganxat al cefalotòrax.

- No tenen antenes, cosa que , els insectes si (siguin molt petites o grans, però en tenen)

- Les aranyes tenen més potes, un total de 8.

- La majoria dels insectes tenen ales. L'aranya en cap cas en tenen.

- Les aranyes no presenten metamorfosis

- Les aranyes en els seus aparells bucals presenten verí cosa que els insectes no en tenen. Excepte alguns que si produeixen verí no el produeixen per la boca.
















Quantes coses hem pogut descobrir en aquesta entrada! Hem pogut establir semblances entre els insectes d'estudi i a més a més hem descobert que les aranyes , són molt diferents als insectes, i que per tant, no ens hem de deixar endur per les aparences ja que podem ser molt semblants però són completament diferents!

CURIOSITAT! Sabies que  l'insecte és l'animal més poblat del món? 

dimecres, 3 de desembre del 2014

Com són físicament?

Després de 3 setmanes intensives de pràctiques, hem tornat a la universitat a observar els nostres petits essers vius.

ens hem acostat per veure si hi havia algun canvi en ells, però ens hem adonat que ja portem un temps observant el procés de la mosca de la fruita i del cuc de farina, i encara no ens hem parat a observar-los, és per això que hem plantejat la següent pregunta: Com són aquests éssers vius?

L'observació que portem a terme és a ull nuu i amb la lupa binocular


Mosca de la fruita

Tenen potes? 
Com són els seus ulls?
Com és el cos de la mosca?

A ull nuu no podem distingir les seves parts, però la lupa amb un augment considerable, hi podem veure les tres parts en les que està dividida: cap i tòrax - abdomen  

El cap: 

Els seus ulls, són molt grans, de color negre i estan molt separat l'un de l'altre. Depèn de com s'observin es veuen unes ratlles verticals i horitzontals com si fos una xarxa. 
La seva boca és molt petita, tan que quasi bé no es pot ni tan sols observar a través de la lupa. Tot i així observem que té forma de tub. 

Tòrax- Abdomen:

Hi trobem les ales, són molt primetes i molt fràgils, en la mosca que hem observat, les seves ales, estan una mica trencades. 

Cames:

Tenen quatre potes les quals són molt primes i molt curtes, en la part de sota, tenen unes punxes com si fos una serra, que serveix per subjectar-se bé al terra. 


Cuc de la farina

Com són les potes del cuc? I de l'escarabat? 
Com és la seva pell?
Com són els ulls d'aquest? 

Com ja hem comentat anteriorment, el cuc de farina passa per diferents etapes, primer és una larva, després muda, i per últim, forma l'escarabat. Hem observat aquestes tres fases: 

Larva: 

Observem que la larva té un color blanquinós, amb un rallat continu paral·lel a la segmentació. Les seves cames són molt i molt petites, a simple vista costa de veure-les, però amb l'ajuda de la lupa, veiem que en té 6, les quals sembla impossible que aquestes puguin aguantar el pes del cuc, ja que són molt fines, i petites. Aquestes potes es troben al principi del tronc. quasi bé tocant el cap del cuc.

El seu cap és dur però passa com amb les cames que a simple vista no podem veure els ulls, però amb la lupa hem vist que té dos ulls els quals sembla que estiguin mirant cap a baix, ja que els té a sota, i la seva forma és punt aguda i estan molt separat l'un amb l'altre. 

La Larva és molt rígida, el cap és qui dirigeix el cos. 


La Muda:

És més petita que la larva. 

Té un color blanquinós, i el seu cos és totalment rígid i molt dur, si ens proposéssim trencar-la, costaria molt, ja que la seva capa és molt forta. 

Ens adonem que la muda, té una forma ovalada i això ens crida l'atenció ja que la larva, és totalment recte.

L'escarabat:

És de color negre, un negre molt fort, molt apagat.

No acostumen a ser molt grans, aquest en especial, fa 9mm d'allargada, però un escarabat pot arribar a fer 15mm d'allargada. 

El seu cos està dividit en tres parts:
  • El cap: és la part més petita de tot el cos i és on es troben els ulls d'aquest. 
  • La segona part, no sabem ben bé com anomenar-la, ja que és més gruixuda que el cap i només es troben les dues primer cames de l'escarabat. 
  • El tronc: hi trobem les 4 cames restants. En el seu tronc hi trobem una línia vertical en el mig, on separa una part d'un altre, com si fos dues ales que s'obren. Aquesta part, es troben unes ralles verticals, molt i molt petites, que a simple vista no es veuen.
En aquesta ultima fase, de l'escarabat, ens adonem que les potes segueixen sent les mateixes, però ara són de color negre i una mica més grans i fortes, i questes ja les podem veure a simple vista. amb els ulls passa el mateix, són més grans, i el que a la larva tenia forma punt aguda, en l'escarabat surten dos mini tubs que són el que formen els ulls. 


dimecres, 5 de novembre del 2014

Sembla que el procés s'ha estabilitzat..

Una setmana més anem a observar i a cuidar els nostres éssers vius. Per sorpresa, és la primera vegada que no trobem cap gran canvi. Per què no hi ha hagut més canvis a primera vista? 

En el primer que hem pensat és que ja han arribat a l'adultesa i ara, vindrà un període estable i sense grans canvis... No ho sabem, el temps ens donarà o ens treurà la raó...


Cucs de farina

La setmana passada, els hi vam posar un tros de poma per comprovar si els hi serviria per hidratar-se. Al veure la poma igual com la vam deixar, sense cap forat, i al mateix lloc, vam deduir que no la van tocar. 

La poma pansida i oxidada

Per això concluim, que no necessiten gaire hidratació, ni elements externs que supleixin l'aigua del tub. Sinó que amb el tub, ja tenen suficient i els hi dura unes tres setmanes...

Pel que fa a la seva bona cura, podem dir que l'hidratació no és un dels aspectes més importants perquè els cucs sobrevisquin. Però...va haver una cosa que ens va descolocar. Igual que la setmana passada, vam trobar pell de cuc pel terrari... I vam tenir una discussió atès a les diferents interpretacions del mateix fet. 

Alguna es pensava que era pell morta, d'altres, que eren cucs morts... Després d'estar una bona estona intentant argumentar la posició de cadascuna, vam arribar a la conclusió que el més llògic era que fos la pell morta d'un cuc, que s'havia transformat. 

Per què pensem que la pell que hem trobat és la muda i no un cuc mort? Ja que, després d'analitzar la realitat d'on viuen, tenint present que és el mateix hàbitat on ja hauria sobreviscut tres setmanes, i a més, vam veure escarbats, que és el següent estadi del cuc de farina, el més obvi és que fos la pell d'un cuc de farina que ara fos escarbat.

Després d'aquesta diferència d'opinions, vam adonar-nos que només havíem vist dos estadis del cuc de farina; la larva i l'adult (escarbat). En canvi, la fase del mig, que és la pupa, no l'hem vist... Per què no hem vist l'estadi de pupa? És tan efímer que dura menys d'una setmana?

Va ser en aquest punt, quan vem necessitar buscar informació per poder contestar a aquesta pregunta. Ens intrigava molt saber el per què no havíem vist cap pupa i ja tenim escarbats... Dit i fet, la fase de les pupes és la més curta, dura d'uns tres a quatre dies... I és per aquest motiu que no vam poder veure cap pupa, atès que la nostra observació és cada dimecres, i s'hauria transformat en aquests sis dies restants... Quina pena!!! Com encara hi ha cucs que estan en la fase larvària, intentarem poder-ho observar!


Mosques de la fruita

Amb les mosques, tampoc vam veure cap canvi a la setmana anterior. Continuaven reproduint-se i multiplicant-se de manera molt ràpida i cada cop el pot els hi quedava més petit...

La setmana passada, veient el ritme tan accelerat de reproducció, vam preguntar-nos si podrien sobreviure en un mateix pot, i si tindrien suficient aliment. 

Pel que fa a la pregunta de si poden sobreviure, vam fixar-nos, i no vam trobar cap mosca morta, i això ens va demostrar que si que poden sobreviure. D'altra banda, quan parlàvem de si els faltaria aliment, vam observar que no, que en tenen suficient, i que la quantitat de mosques, no altera gaire la quantitat d'aliment. I això ens va fer pensar... 

Les mosques mengen cada dia? Perquè si et pares a pensar, si mengessin cada dia, per molt poc que agafessin, l'aliment aniria disminuint de quantitat... És imprescindible l'aliment per les mosques? I després d'estar conversant sobre el tema, vam enrecordar-nos que si que necessiten l'aliment, perquè la primera setmana, quan vam separar algunes mosques en un altre pot, sense aliment, només amb un tros de poma, van morir, no van poder sobreviure set dies... Llavors, vam arribar a la conclusió que si que necessiten l'aliment casi cada dia, però que mengen una quantitat molt petita.

D'altra banda, tenint en compte que les mosques seguien igual d'aspecte i mida, vam arribar a la conclusió que havien arribat a la seva fase final, la fase de l'adultesa. Ens va sobtar, atès que creiem que serien més grans, però tenint present que ja es reproduïen (necessiten ser adultes per fer-ho), vam concloure això.





La setmana vinent, ens anem tres setmanes de pràctiques i no podrem observar als nostres petits éssers vius... Estem espantades però a la vegada encuriosides i espectants... És un espai de temps molt ampli on poden passar moltes coses i ens podem trobar de tot...

Vist el procés de vida de les mosques de la fruita i dels cucs de farina, pensem que no moriran, atès que necessiten molt poc per viure. Estarem equivocades?

dimecres, 29 d’octubre del 2014

Anem descobrint coses noves...

Avui, hem tornat anar al Laboratori, hem pogut veure molts canvis en els cucs de farina i les mosques. Ens sorprèn la rapidesa en la que aquests animals van canviant.

Cucs de farina

Avui, després de 3 setmanes observant els cucs de farina hem pogut veure el primer escarabat, és a dir, ja ha passat els 4 estadis el cuc de farina: ou, larva, pupa i adult.  


El primer escarbat




Mentre buscàvem en el terrari dels cucs per buscar algun altre escarabat, ens vam adonar que hi havia un cuc que no es movia, el vam agafar per poder observar-ho més a prop, i la sorpresa va ser que no era un cuc, sinó la pell d'aquests que havia mudat.


Els 3 estadis del cuc de farina


En aquest tub és on hi posem l'aigua per els cucs, després de 3 setmanes veiem que l'aigua ha disminuït, i al ser un habitat sec se'ns ocurre posar una poma ja menjada, ja que necessiten humitat per poder viure adequadament, però els hi servirà per hidratar-se, el tros de poma?


* A les mosques el primer dia els hi vam posar en un pot a part un tros de poma, i ens vam adonar de que no els va servir, ja que ens las vam trobar mortes al dia següent, els hi servirà als cucs de farina?





Les mosques de la fruita


La setmana passada vam observar que les mosques havien creat ous, molts ous, que és el primer estadi de la mosca de la fruita.  Aquesta setmana hem pogut veure més ous, però ens hem adonat que el que hi havia la setmana anterior enganxat al pot, es troba en el segon estadi, el larvari.


Aquest estadi, dura entre sis i onze dies, efectuant dues mudes i quan aquest procés acaba ja arriba al desenvolupament complet.



Haurem de posar mes puré per a què puguin seguir alimentant-se les mosques, ja que cada cop són més i més.

Degut això ens formulem una pregunta, podran sobreviure totes les mosques en un mateix pot?
,